Hi ha peixos de mentida i peixos de colors, peixos de plàstic i peixos morts... Hi ha vegades, que els peixos, els morts, els pescats, els extingits de la seva pròpia existència, es conformen a ser peixos de circ.

 Després de dos anys de viatge pels mars de la Sibèria, el Santa Anna és presoner dels gels del mar de Kara. Part de la tripulació abandona la nau i emprèn una marxa en direcció al sud, sobre els gels, a la recerca d'una terra, de menjar i potser d'altres éssers humans...

 La cadira de rodes és una metàfora, una excusa, un objecte a través del qual la seva poesia ens convida a mirar-nos i contemplar-nos. Amb una mirada, un gest o un silenci, un element que sembla distant o llunyà es presenta accessible i reflexiu.

 Un carruatge teatral pot convertir-se en cambra reial, en bosc i, fins i tot, en la caseta dels set nans, per tal de narrar aquest clàssic. A més, dos farsants acompanyaran la història amb les seves cançons.

 Darrere les cortines, l'espectador es converteix en el narrador ingenu de la història que s'explica. Davant les cortines, les paraules fan possible que els moviments dels objectes, aparentment sense sentit, donin vida als contes narrats.

 Els seus ulls negres t'han atrapat, el balanceig dels seus malucs, els pits agitats. Què té eixa dona? És lliure, pura i salvatge. Què sent eixa dona? De ningú, ni tan sols teua. Mai. Dolor. Bogeria. Mort. Carmen és el seu nom. Sempre.

 Avui el teatre ha decidit sortir al carrer, un teatre en bicicleta... en bicicleta? Doncs si! El públic s'asseu a la bicicleta, amb el dit gros toca el timbre i a la de tres comença a pedalar. Comença el viatge i s'obren les portes d'aquest petit cabaret itinerant.

 Els jocs tornen al carrer, d'on no haurien d'haver marxat mai, plens de colors i d'art, formant, tots junts, una ambientació visual excitant i expressiva. Així, tots els jocs són alhora un conjunt artístic i un espai lúdic on materials molt senzills ens garanteixen la diversió i l'aprenentatge.

 En aquest món ple de presses i excés d'informació és necessària la poesia... la poesia de les coses petites, del que ens envolta... Una història entorn de la nit i els éssers que l'habiten, amb una protagonista molt especial... la Lluna.

 La vida i la transformació dels aliments és l'eix principal d'una trama amb arrels verdulaires, que existeixen gràcies a l'enginy d'aquests personatges, manipuladors de conceptes, d'elements i d'aliments. Un espectacle farcit d'instants humans, animals i vegetals.